Zona de ningú

Ben mirat

2011
35 x 19 x 19 cm.

Cap i cua

2011
94 x 73 cm.

Naturalesa

2011
48 x 46 cm.

No és pas que siguem innocents.

routing code

La innocència ve de l’ocell
i de les flors que dormiten
en el repòs del foc,
en la fosa de la lluna
nit dels ancestres,
en la fosca del sol
solitud del domèstic.

No és pas que siguem innocents.

Una vida entera,
plena vida dedicada a l’Art
i mai els tribunals no han entès res.
Els poetes canten l’Enigme.
Els doctors sofreixen.
Jo cuso les ferides.

No és pas que siguem innocents.

Primer pla

2011
75 x 50 cm.

Vainilla i caramel amb dues capes de full

2011
67 x 59 cm.

Una

2011
70 x 61 cm.

Un

2011
62 x 60 cm.

A vegades el misteri d’una obra d’art, el seu sentit intern, triga la vida d’un artista a ser comprès. Sovint, com en els somnis, una imatge emergeix de cop sobtat, perdudada, trencada.

routing code

És en el mètode, a la recerca d’un estil propi, que la imatge suspesa serà fixada com a “correlat universal” a la matèria. Sargim el cos ferit, el cos inconscient. És la dona qui cus el que l’home dibuixava en el gest. L’art de la Fina té la capacitat de retratar en l’ahir el que es projecta en la pantalla-tela-teló. Són al·legories en positiu i negatiu apedaçades en la casualitat del temps. És així que, lluny d’unificar el món en l’universal, o de fragmentar la vida del temps en el mesurable, la Fina Oliver, regina de l’Innominat, ens ofereix imatges celestes reflectides en micromons. Entre la lingüística de la imatge (icones, símbols, línies, cosits, etc) i el seu gest repetitiu i reparador, la Fina traspassa l’objecte artístic rere el qual roman latent l’energia que hi ha entre el secret i el visble.

Zona de ningú

2011
197 x 150 cm.

Casa nova

2011
89 x 70 cm.

Que has après avui?

2011
57 x 61 cm.

No pots entendre-ho tot

2011
66 x 90 cm.

Pes

2011
36 x 36 x 33 cm.

A dies

2011
36 x 36 x 33 cm.

Mapa d’una ombra del migdia

2011
36 x 36 x 33 cm.

Paisatge del sud

2011
36 x 36 x 33 cm.

Avui tinc un dia espacial

2011
36 x 36 x 33 cm.

És innocent el missatger.

Vingué de l’enllà l’ocell,
ocultador de la mort,
una emoció en dol.

Vingué l’ocell del cel de la nit?i
portà la mort en la paraula.

La vida de l’estimat
s’oculta dins l’ocell
que dorm al meu capçal.

La mort redimeix l’amor,
fosos en l’ocell de bronze.
Viu l’amor com una emoció en dol.

Visió dins
l’objecte.
Silenci de l’objecte.

Negra au del silenci i del misteri.

routing code


Amor originari, Amor original.

Vicenç Altaió