A vegades el misteri d’una obra d’art, el seu sentit intern, triga la vida d’un artista a ser comprès. Sovint, com en els somnis, una imatge emergeix de cop sobtat, perdudada, trencada.

routing code

És en el mètode, a la recerca d’un estil propi, que la imatge suspesa serà fixada com a “correlat universal” a la matèria. Sargim el cos ferit, el cos inconscient. És la dona qui cus el que l’home dibuixava en el gest. L’art de la Fina té la capacitat de retratar en l’ahir el que es projecta en la pantalla-tela-teló. Són al·legories en positiu i negatiu apedaçades en la casualitat del temps. És així que, lluny d’unificar el món en l’universal, o de fragmentar la vida del temps en el mesurable, la Fina Oliver, regina de l’Innominat, ens ofereix imatges celestes reflectides en micromons. Entre la lingüística de la imatge (icones, símbols, línies, cosits, etc) i el seu gest repetitiu i reparador, la Fina traspassa l’objecte artístic rere el qual roman latent l’energia que hi ha entre el secret i el visble.